ALBERT FONT | PORTAFOLI
Rehabilitació a El Folquer _ Museu Joan Pijuan
Projecte realitzat en col·laboració amb Bernat Pons, Anna Gorrochategui i Marta Medina
Situat al municipi d'Artesa de Segre, comarca de La Noguera, el Folquer és una població disseminada on trobem la Casa Gran de Folquer, la segona residència del pintor Joan Hernàndez Pijuan. El projecte que ens ocupa pretenia la construcció de dues cases per als fills de la vídua de Joan Pijuan, així com la situació d'un centre d'art per a la formació d'estudiants de Belles Arts.
La decisió principal del projecte és construir-lo a través de petites peces separades entre sí, però totes integrades en la topografia per crear un petit skyline barreja de les preexistències i del nou projecte. Mantenint la casa de la vídua i reformant-la per encavir-hi part del projecte, la proposta busca el que explica molt bé Peter Zumthor en aquestes paraules:
<< La presencia de determinados objetos tiene, para mí, algo secreto. Paracen simplemente estar ahí. [...] parecen estar fuertemente enraizados al suelo, ser una parte natural de su entorno, y parecen decir: "soy como tú me ves, y pertenezco a este lugar">>
P. Zumthor, Thinking architecture
Un projecte del lloc, creat a partir de materials anònims i d'altres que sorgeixen de la pedra o de la terra que el rodeja. La dualitat paisatge-arquitectura a través d'un anàlisi de l'entorn.
La construcció del projecte es fa principalment amb materials que busquen tenir el mínim impacte tant econòmic com paisatgístis. Per una banda tenim els blocs de formigó armats per crear una caixa estructural que es revestirà interior i exteriorment. Per fora, el revestiment es farà a partir d'un entramat de rodons d'acer a mode de mur de gavions, dins la qual es col·locaran les pedres extretes del terreny o de l'antiga masia durant la construcció del mateix. D'aquesta manera s'aconsegueix una imatge d'acord amb la de les preexistències tant arquitectòniques com paisatgístiques.
D'altra banda tenim les parts que requereixen el menor impacte possible, de manera que s'opta per la col·locació de planxes d'acer a mode de mur de contenció o de reforç del mur existent per tal que la intervenció pugui ser reversible en un futur. Aquesta sol·lució permet, per exemple en la zona de l'aparcament, inserir dins el terreny uns aparcaments que el mateix material amaga creant unes jardineres per a reduir l'impacte visual des de la part superior.
El projecte es reparteix entre la Casa Gran del Folquer, el Centre d'Art i la casa del gastrònom. En la casa gran s'adeqüen les plantes superiors per a que el fill arquitecte s'hi col·loqui un estudi i el seu habitatge, mentre que la vídua es manté en el primer pis. La casa del gastrònom es col·loca fora, donant l'esquena a la gran masia, buscant l'aïllament que el fill buscava per fugir del nivell elevat d'estrés de la seva vida diària. Els artistes es col·loquen en un volum enclavat en el terreny a la part sud de l'emplaçament, amb uns volums que fan la funció de dormitoris i dos ales laterals que els flanquegen que són les zones de serveis i l'aula de treball dels mateixos.
La dificultat d'adaptar-se a l'emplaçament d'aquest projecte va ser un dels reptes principals d'aquest projecte. La falta de coneixements sobre paisatgisme i intervenció en el territori i també en temes de rehabilitació (duts a terme en l'assignatura de Construcció IV dos anys després) van fer més difícil la confecció del projecte. Tot i això, el gran esforç d'interpretació de les necessitats i característiques de l'emplaçament acaba donant els seus fruits.